L’Ascensió

L’ASCENSIÓ de Jesús cap al cel és una expressió de les primeres comunitats cristianes, que fa referència a la glorificació que va rebre Jesús de Natzaret, després de la seva mort, de les mans de Déu Pare.

La tradició jueva mantenia el símbol que el cel era la casa de Déu, simbologia que fou adoptada pel cristianisme. L’ascensió als cels és el símbol que Jesús és investit de la divinitat de Déu.

L’Evangeli, segons Sant Lluc, ens descriu així l’ascensió de Jesús:

“Després se’ls endugué fins prop de Betània i, tot alçant les mans, els beneí. I mentre els beneïa, se separà d’ells i era endut cap al cel.” (Lluc, 24,05-51)

Els Fets dels Apòstols descriuen l’ascensió de la manera següent:

“Un cop hagué dit això, a la vista d’ells, s’enlairà i un núvol El sostragué als seus fills. S’estaven mirant encara fixament cap al cel, mentre Ell se n’anava, quan se’ls presentaren dos homes amb vestidures blanques i els digueren: “Galileus, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús, que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, vindrà de la mateixa manera que l’heu contemplat anant-se’n cap el cel.” (Fets del Apòstols, 1,9-11)

Amb referència als dies que Jesús va estar a la terra després de la seva resurrecció, Sant Lluc, deixeble de Pau i que redacta el llibre dels Fets dels Apòstols (1,1-11) ens parla que Jesús va estar quaranta dies  en companya dels seus deixebles.

Galeria de fotos