L’Ascenció

L’ASCENSIO DE Jesús cap el cel és una expressió de les primeres comunitats cristianes, que fa referència a la glorificació que va rebre Jesús de Natzaret, desprès de la seva mort, de les mans de Déu Pare.

La tradició jueva mantenia el símbol de que el cel era com la morada de Déu, simbologia que fou adoptada pel cristianisme. L’ascensió als cels és el símbol de que Jesús és investit de la divinitat de Déu.

L’Evangeli, segons Sant Lluc, ens descriu així l’ascensió de Jesús:

“Desprès se’ls endugué fins prop de Betània i, tot alçant les mans, els beneí. I mentre els beneïa, se separa d’ells i era endut cap el cel. (Lluc, 24,05-51)

Els Fets dels Apòstols descriuen l’ascensió de la següent manera:

“Un cop hagué dit això, a la vista d’ells, s’enlairà i un núvol El sostragué als seus fills. S’estaven mirant encara fixament cap el cel, mentre Ell se n’anava, quant se’ls presentaren dos homes amb vestidures blanques i el digueren: “Galileus, perquè us esteu mirant al cel? Aquest Jesús, que ha estan endut d’entre vosaltres cap al cel, vindrà de la mateixa manera que l’heu contemplat anant-se’n cap el cel” (Fets del Apòstols, 1,9-11)

Referent el dies que Jesús va estar a la terra després de la seva resurrecció , Sant Lluc, deixeble de Pau i que redacta el llibre dels Fets dels Apòstols (1,1-11, ens parla que Jesús va estar quaranta dies  en companya dels seus deixebles.

Galeria de fotos