L’advent

Estem en temps d’Advent. Preparem, doncs, l’Adveniment del nostre Redemptor.

Déu es fidel a les seves promeses de pau i de salvació. Per això, davant la seva vinguda, comprometem-nos individualment amb quina actitud cal que esperem del Senyor que ve.

Per acollir Jesús, el Messies, és necessari tenir el cor obert i convertit. Hem de treure els obstacles que hi ha a la nostra vida, ja que poden impedir que Jesús vingui a nosaltres.

Cal aplanar el camí i rebre’l amb la mateixa humilitat com se’ns manifestarà.

Visquem aquest temps d’espera, que ens prepara el Nadal de Jesús, ambEspelmesBenetes WP 1 esperança. Meditem i reflexionem la Paraula de Déu de cada diumenge, perquè, com diu Sant Pau, “el que ens diuen les escriptures és per instruir-nos a nosaltres, perquè la força i el control que ens donen ens ajudin a mantenir l’esperança”.

Durant aquest temps encenem els quatre ciris de la corona d’Advent, que ens ajuda a recordar aquella exclamació que diu: “Jahvé Déu de l’univers renoveu-nos, feu-nos veure la claror de la vostra mirada i serem salvats.” L’Advent respon a aquesta esperança de salvació: “Vindran dies, diu l’oracle del Senyor, que compliré aquella promesa que tinc feta amb la casa d’Israel i amb la casa de Judà. Aquells dies, aquells temps, faré néixer a David un plançó que es comportarà en el país amb justícia i bondat. Aquells dies serà salvat el país de Judà i viurà confiada la ciutat de Jerusalem.” Jesús de Natzaret serà la promesa; el canvi, la veritat i la vida. Per això la litúrgia d’aquest temps ens farà cantar: “Veniu Emmanuel. Sou l’esperança d’Israel.”

Disposem-nos a escoltar i reflexionar la Paraula de Déu que ens proposa la litúrgia d’aquest temps d’Advent i així, amb l’ajuda de l’Esperit, donem els fruits que el nostre redemptor espera de nosaltres.